7 de gener del 2017

Encara París

El pessebre de La Madeleine anava acompanyat d'un tríptic amb un comentari d'art a càrrec d'un crític d'art, una presentació del mossèn, una breu biografia de l'artista i del text que a continuació us tradueixo, on vincula el pessebre contemporani amb el pessebre de Sant Francesc, en la més pura línia Albert Dresaire. També hi havia un tríptic pensat per als infants amb una pregària per fer davant del pessebre i un petit joc. Finalment, entre els documents es podia recollir un breu diccionari de termes relacionats amb el Nadal. Tot plegat fa que el pessebre sigui presentat com una proposta artística, en diàleg amb el públic. Al davant, en un costat, quatre cadires permetien la contemplació i la pregària. Un llibre de visites convidava, a més, a deixar les pròpies impressions del pessebre.


"La devoció per la Nativitat ben aviat va prendre la forma de representacions. La més coneguda és la que Sant Francesc d'Assís va concebre per la missa de Nadal de 1223, a Greccio, a l'Umbria. Va reconstituir de manera molt eloqüent l'humil quadre en el qual el Salvador va venir a la terra. En una cova, va disposar una menjadora plena de fenc i al costat un bou i un ase de veritat. No hi havia cap representació: ni de Jesús, ni de Maria, ni de Josep.

Per Francesc, Jesús-Crist estava present en l'eucaristia que es va celebrar. Després del primer pessebre, s'han portat a terme moltes altres representacions. La seva estètica ha evolucionat al curs dels segles. Als nostres dies, el seu estil sovint despullat condueix la mirada interior vers l'essencial: el misteri de Déu que es fa home. Cadascun dels nostres pessebres, com el d'en Samuel Yal, revela el missatge de Nadal a l'home d'avui en dia."