4 d’abril del 2013

Pessebres artístics

PessebreBCN, dissenyat per estudiants d'art de l'Escola Massana. 2004
En el món del pessebrisme ha fet fortuna la divisió que classifica els pessebres en “populars” quan estan fets de suro i molsa o “artístics” quan estan fets de guix. Pensant-hi bé, si la qualificació d’artístic està referida només al tipus de material que s’utilitza o a la tipologia de pessebre que es fa, de seguida veiem que alguna cosa d’aquesta classificació no acaba de funcionar.

M’agradaria aportar una reflexió sobre aquest tema en base als conceptes d’art i d’artesania. La majoria de pessebres que podem contemplar per Nadal són obres d’artesania, no pas obres d’art. Els artesans es preocupen per fer reproduccions d’un model inqüestionat, incorporant lògicament millores tècniques, però sense més pretensió que fer de transmissors d’aquell model. L’artista té una intencionalitat que va més enllà del model, tal com afirma Panofsky. En l’obra d’art hi ha la voluntat d’entrar en diàleg amb el públic a partir d’un llenguatge simbòlic. L’artista es preocupa per transmetre, per donar un missatge, per interpretar una realitat. Per això Panofsky afirma que la comprensió d’una obra d’art no es pot quedar en la iconografia (reconeixement d’uns elements representats) sinó que ha d’arribar a la iconologia (interpretació d’un sentit profund).

L'art, aporta una intencionalitat narrativa. L'artista interpreta la realitat i l'expressa de forma simbòlica amb la intenció de que l'espectador participi d'aquest diàleg. Quan Josep M. Garrut,
a finals dels anys 50, deia que al pessebrisme li manca encara el seu Joan Miró o el seu Picasso, volia dir això: el pessebrisme està encara en la categoria d'artesania i no en la de l'art.

La riquesa el pessebrisme no s’esgota en els pessebres populars o en els de guix. El Misteri de Nadal, és sens dubte un dels temes més representats al llarg de la història a partir de totes les modalitats artístiques possibles. Certament que hi ha també artistes que fan del pessebre una obra d’art més enllà de les valuoses representacions que fan els artesans pessebristes. Els pessebres que correspondrien a la categoria d’obres d’art no sempre són ni ben compresos ni ben acceptats, ja que per a molta gent l’observació plaent d’un pessebre es basa en el reconeixement d’aquell model inqüestionat que transmet habitualment l’artesà. Els pessebres concebuts amb mentalitat artística conviden l’espectador a dialogar amb l’obra, a completar-la amb la seva interpretació. L’obra d’art només està acabada quan l’espectador hi entra en contacte.

Fixem-nos en alguns pessebres que es feien a la Plaça de Santa Jaume de Barcelona, en alguns dels que es feien al Raval de Montserrat de Terrassa, en els de l’Escola d’Art d’Olot, en els que es van presentar a l’exposició de la Biennal-2010, Nous llenguatges per al pessebre, a Castellar el Vallès, en els que es munten cada any a Nôtre Damme de París... per posar alguns exemples. El pessebrisme també té alguna cosa a dir en el món de l’art.

1 comentari:

Galderich ha dit...

Art vs. artesania. És un debat molt complex i de difícil solució perquè potser el que estem dient és:
tradició vs. noves formes.
Quan parlem de transmetre un esperit a l'obra no en dubto que molts que fan pessebres ho intentin, l'altre cosa és que s'aconsegueixi i ja sabem que tants caps tants barrets!