21 d’abril del 2013

El primer pessebre (VI) - Viure el pessebre

Viure el pessebre

Sant Bonaventura va escriure el relat de la Nit de Nadal de 1223 a Greccio. Una de les coses que m'agrada més del que explica Sant Bonaventura és quan diu: “...la cova va ressonar de crits i es féu esplèndida i solemne aquella nit amb la claror de llums abundants i pels cants sonors de lloança. El baró de Déu estava davant de la menjadora, ple de pietat, abundós de llàgrimes i radiant de goig”. Crits, cants, lloança, goig, plors...: emoció autèntica!

De pessebres n'he fet i n'he vist molts. Moltíssims. Però he de reconèixer que massa sovint tinc una sensació de “dejà vu”. Davant de molts pessebres he quedat admirat per la destresa dels seus autors, o m'ha impressionat la quantitat d'hores invertides en la seva construcció, o m'he delectat amb les figures “de palillo” que hi havia...

Però són poques les vegades que, davant d'un pessebre, m'he emocionat. Són pocs els pessebres que m'han arribat al cor. Segurament és perquè dec ser poc sensible. O potser no: tampoc recordo haver coincidit, en una exposició, amb gent cridant o plorant per l'emoció de veure un pessebre.
 
En canvi, el primer pessebre va provocar cants de joia i plors d'emoció. Una cosa que rarament haurem vist en una exposició de pessebres però que sí que hem viscut: fent el pessebre amb la família o cantant nadales davant el pessebre de la parròquia. I ja que esmentem els cants, posats a buscar comparacions amb el pessebre de Sant Francesc, el tema de la música no és menor: quina és la música amb la que acompanyem els nostres pessebres? Perquè en el primer pessebre hi havia cants... és impossible imaginar-lo en silenci o amb una musiqueta enllaunada de fons.

En definitiva, el primer pessebre és, abans que res, una vivència. Retornant a Josep M. Garrut, podríem repetir que el pessebre és una presència. Sí, però no una presència qualsevol. És una presència que interpel·la, que ens toca el cor. Una presència que ens demana una participació activa a tots aquells que la percebin.

El pessebre no és una simple representació artística. El pessebre no és només un objecte votiu. El pessebre no és només una tradició.

No: el pessebre és una vivència. Vet aquí el gran ensenyament del primer pessebre que va fer Sant Francesc d'Assís.