20 d’abril del 2013

El primer pessebre (V) - Un pessebre pobre

Un pessebre pobre

Aquests dies, amb l'elecció del nou Papa, s'ha parlat molt de la tria del nom. El cardenal Bergoglio ha escollit Francesc en homenatge a Sant Francesc d'Assís, per remarcar l'opció preferencial que l'Església ha de fer pels pobres.

L'Església de Jesús, que va néixer pobre, amb el temps s'ha anat enriquint, en diversos moments s'ha anat allunyant d'aquella pobresa inicial. I sants com Francesc han maldat per retornar l'Església al camí de senzillesa que no hauria d'haver abandonat mai. Sant Francesc és el sant dels pobres, tot i que són molts els sants i santes que han treballat per l'opció evangèlica d'estar al costat dels més desafavorits.

Amb tots els matisos que hi vulgueu posar, amb la història del pessebre passa una mica el mateix que amb la trajectòria de l'Església. El pessebre va néixer pobre. ¿Voleu més pobresa que uns quants frares i gent del poble aplegats, la Nit de Nadal de 1223, per celebrar la missa en una cova del bosc de Greccio? Fixeu-vos en tota la “inversió” que Sant Francesc va fer aquella nit: “féu preparar una menjadora d’animals, hi portà fenc i menà al lloc escollit un bou i un ase”...

Però després d'aquella nit, el pessebre té una llarga història durant la qual va entrar als palaus dels nobles i va passar per les mans dels millors artistes. I no és que em sàpiga greu: gràcies a això podem admirar el Belén de Salzillo o les figures de Domènec Talarn, per posar només dos exemples.

Avui gaudim de pessebres rics, molt rics. Rics no només pels materials i figures emprats en la seva construcció. Són rics per la gran quantitat d'hores dedicades a bastir-los. Són rics per la gran qualitat artística dels seus autors. Són rics per la sofisticació de les tècniques utilitzades en la seva construcció.

I és bo que tots plegats gaudim d'aquesta riquesa. Però també seria bo que això no ens allunyés de la pobresa original del pessebre. Que fer el pessebre estigui a l'abast de tothom. Dels qui no tenen traça per l'art, dels qui no tenen massa hores lliures, dels que no disposen de diners per comprar figures de qualitat...

Perquè el primer pessebre, el pessebre de Sant Francesc era pobre, però tenia la gran riquesa d'aplegar, al seu voltant, a tot el poble. Els nostres pessebres són pobres com el primer pessebre?