16 de setembre de 2016

13 d’agost de 2016

Dos articles del Col·lectiu El Bou i la Mula, a la revista "Belén" de Madrid

Us presentem en primícia dos articles que enguany formen part del nou número de la revista "BELÉN" de Madrid.

Aquests dos articles són fruit de la recerca, de dos dels nostres membres: Jordi Montlló i Enric Benavent.


En primer lloc i com a obertura del número, hi ha l'article de Jordi Montlló Bolart, President del Col·lectiu: "Restituir la memoria de Bartomeu Marcé i Reixach: el último escultor romántico del belenismo catalán".


En segon lloc, un article interessantíssim de l'Enric Benavent, que forma part de la recerca per a la seva tesi doctoral, titulat "Nuevos lenguajes para el Belén".





13 de març de 2016

Calvaris a Lleida

Fa uns dies parlava de calvaris, i avui llegeixo la notícia que l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes presenta una exposició de diorames de Setmana Santa.

A Sitges enguany també hi ha una exposició de calvaris.

En coneixeu més?

3 de març de 2016

Calvari

Hi ha diverses associacions pessebristes que, en algun moment de la seva història, han organitzat exposicions de calvaris. Entre d’altres, i sense voler ser exhaustiu, podríem citar les exposicions de calvaris que actualment o fa unes dècades han presentat les entitats pessebristes de Sant Hilari Sacalm, Sitges, Ripollet, Banyoles, Mataró o Sant Joan Despí. A més a més, podríem parlar de diverses exposicions permanents de diorames de la vida de Jesús o més concretament de la Passió que es poden visitar a Peralada, a Rajadell, a Solivella o al Museu del Monestir de Pedralbes de Barcelona.

Però jo no coneixia cap calvari fet fora de l’àmbit d’una exposició. Per això em va agradar veure el calvari que aquests dies hi ha a l’ermita de Sant Miquel de Mata. En reprodueixo un parell de fotografies (no gaire bones: són fetes amb el mòbil...).


És un calvari senzill, com ho són tants pessebres que podem veure cada Nadal. Fet amb molsa i amb un fons de paper (un decorat dels que es venen per a fer pessebres). Una bombeta amagada sota la molsa il·lumina l’escena, provocant aquella característica olor de molsa resseca que és present a molts pessebres populars. Les figures són de l’escola olotina, si bé als costats hi ha dos soldats romans sorgits d’algun taller murcià (jo diria que són obra dels germans Griñán).

És evident que el caràcter festiu i alegre de qualsevol pessebre no es pot comparar amb el que es representa en un calvari, però no per això no m’estic de dir que potser estaria bé que tots plegats recuperéssim (o promoguéssim) la seva construcció. És clar que una de les dificultats seria trobar les figures, ja que el repertori existent és molt escàs...



8 de febrer de 2016

La caseta de la nissaga dels figuraires Vidal, entra a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona

Josep Vidal Diago, en el moment de la signatura que
formalitza el dipòsit provisional. Foto: Laura Bosch
Després de gairebé cent anys de servei a la Fira de Santa Llúcia, la parada de la família Vidal passa a formar part del fons del Museu Etnològic de Barcelona.
Les parades de la Fira de Santa Llúcia de la Catedral, o "barraques", tenen unes característiques tant per les mides com pel color que les fan peculiars



Originàriament aquesta barraca feia quatre metres de llargària. Quan en Ramon Vidal, pare d'en Josep, va deixar la fira, li va transmetre la tradició de fer figures i també la parada. En Josep, la va reformar, escurçant-la però conservant tota la fusta original, els porticons tradicionals i el vidre lateral. Davant de la impossibilitat de poder reformar-la novament, en Josep ha decidit fer-ne una de nova, i cedir l'antiga per l'exposició que enguany s'ha celebrat a Arles, dins el 58 Saló International de santonniersEn Josep accedeix a viatjar a la Provença per tal de muntar ell mateix, la parada familiar. Allí haurà vist desfilar mil·lers de persones que han homenetjat aquesta estructura tant tradicional i coneguda per tots aquells i aquelles que un dia o altre, han anat a la Fira de Santa Llúcia.

Els comissaris de l'exposició, membres del Bou i la Mula, hem considerat que un cop finalitzada l'exposició, el Museu Etnològic de Barcelona, havia de ser el lloc definitiu per a la parada, on esconservarà en condicions òptimes per les generacions posteriors. 

Un cop iniciats els contactes amb el Director, senyor Josep Fornés,  en Josep Vidal, acompanyat pel President del Col·lectiu El Bou i la Mula, senyor Jordi Montlló, el dia 20 de gener, signa el dipòsit provisional, a l'espera del vist i plau de la Comissió de Valoració.

PODEU VEURE MÉS IMATGES AL BLOG DE JORDI MONTLLÓ: 

elpessebredelamula.blogspot.com.es

4 de febrer de 2016

Pessebres avui

Pessebres avui

El pessebre de l’Ajuntament de Barcelona de la plaça Sant Jaume és una de les estrelles del Nadal al Cap i Casal. Entre els visitants, sovint s’estén un rum rum de desaprovació i de queixa. A d’altres els entusiasma, els diverteix, hi fan alguna fotografia, però entre tots sempre sorgeix la mateixa salmòdia: “És un pessebre massa modern!”. Enguany, just al costat del Palau de la Generalitat s’hi ha instal·lat una exposició de diorames de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. En entrar-hi, després de visitar el pessebre de la Plaça Sant Jaume, el voluntariós pessebrista que donava la benvinguda afirmava: “Si volen fer una casa de nines d’acord, però dir que això és un pessebre...!”. També, com cada any, han reaparegut els mateixos comentaris als mitjans de comunicació –sovint aquells que més han ajudat a difondre tradicions alienes al Nadal “tradicional”– en què es barreja la suposada iconoclàstia dels regidors municipals amb una idea invariable del que és un pessebre.

Enguany, el pessebre de l’Ajuntament està inspirat en el món dels llibres infantils i planteja com a escenari del naixement un carrer de ciutat, d’un estil naïf i no especialment modern: amb el colmado a la cantonada i els terrats plens de roba, podria semblar més una escena de fa quaranta anys, que no pas la imatge qualsevol d’una plaça de Gràcia o del Poble Sec. Pel que fa a Josep i Maria, aquests apareixen amb una aparença, aquesta sí, totalment contemporània però respectant, els colors canònics en les robes i els atributs iconogràfics de la Sagrada Família –el blau del suèter d’ella i el marró del jersei i la barba, d’ell– tot sostenint el Nen, pel qual canten els nens i somriu el veïnat. La representació m’ha semblat absolutament adequada Fins i tot, trobo que queda curt l’intent. Lamentablement, per molta gent, el pessebre ha de ser una representació inamovible en la benemèrita història de l’Escola de Barcelona, amb unes figures que vam heretar dels avis, i una posada en escena en què no hi pot haver cap dissensió que els paratges d’un Betlem del segle I, fet amb suro i molsa, o els gèlids paratges catalans, fets amb guix i olis. Recordo haver-li sentit dir una vegada a mossèn Ballarín que si Jesús tornés a néixer avui dia, ho faria en el lloc més humil i pobre de la ciutat: un lloc tan senzill i inhòspit com una parada de metro. I, afegeixo jo, segur que sons pares vestirien uns simples texans i un jersei ample de llana, com un naixement que vaig veure a Portugal. El pessebre d’avui hauria de representar aquesta idea i aquests valors, fent-los presents al nostre temps, no reproduint una estampa i fossilitzant una tradició.

Com escriu l’amic Albert Dresaire al Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, “Sant Francesc no va pretendre reproduir la cova de Betlem. No. La lliçó de Sant Francesc és una altra: quan fem el pessebre no estem representant una escena del passat sinó que hauríem de ser capaços de reflectir-hi els anhels del món d’avui”.

 (Article de Joan Safont publicat al número de gener de la revista Valors).

22 de gener de 2016

Jordi Montlló i Laura Bosch, comissaris de l'exposició "Catalogne et Provence", reben la medalla d'honor de la vil·la d'Arles (La Provença - França)

Diumenge dia 10 de gener, amb motiu de la clausura del “58è Salon International des Santonniers d’Arles” (França), Laura Bosch i Jordi Montlló, han estat guardonats amb la medalla d’honor de la ciutat. El guardó va ser lliurat per l’alcalde, Senyor Hervé Schiavetti després  d’un parlament emotiu on es van recordar els atemptats de París, succeïts la mateixa nit de la inauguració del Salon. Bosch i Montlló han estat els comissaris d’una exposició única a Europa que ha donat a conèixer una de les tradicions catalanes més arrelades: les figures de pessebre. Després de dos anys de preparatius amb una inauguració on va asistir el señor Lluís Puig Gordi, Director General del Patrimoni Etnològic de la Generalitat de Catalunya i diverses personalitats del món de la cultura popular i associacions pessebrístiques catalanes, a més de les franceses, més de tretze mil persones d’arreu del món hauran desfilat pel claustre de Saint Trophime, un edifici del segle XII on s’exposava l’obra d’una vintena de figuraires catalans: Lluís Carratalà, Antoni Pruna, els germans Castells, Albert Deulofeu, Vidal, germans Colomer, Dr. Pere Catà, Pepa Brasó, Joan Muñoz, Gemma i Francesc Bertran i tants d’altres.
La clausura es va dur a terme al Saló d’actes de l’Ajuntament d’Arles. Un cop finalitzat es van cantar els himnes “Prouvènçaou et catouli” i “La coupo Santo”, en català, la Copa Santa, composada per Frederic Mistral. En record d’una copa d’argent cisellada, que l’any 1867 va ser adquirida per subscripció popular i oferta als felibres provençals em agraiment de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, exiliat per la seva oposición al govern d’Isabel II.

Parlament de Giraud d'Agnel. Foto: Ajuntament d'Arles

Moment molt emotiu del lliurament del guardó a Laura Bosch. Foto: Ajuntament d'Arles

Laura Bosch durant el seu parlament amb Jordi Montlló a l'esquerra. Al darrera
 a mà esquerra, el President del Salon International des Santonniers i a
mà dreta, l'alcalde de la ciutat d'Arles, mr. Hervé Schiavetti.

El Bou i la Mula organitza una taula rodona conjuntament amb l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella

Els ponents, d'esquerra a dreta: Charles Fillit, Albert Deulofeu, Jordi Montlló, Diego Martínez i Josep Mañà. Foto: L. Bosch

El dia 17 de desembre, a les vuit del vespre, el Col·lectiu de recerca, el Bou i  la Mula, conjuntament amb l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella van organitzar  una taula rodona per parlar del futur de les fires de pessebres i Nadal, amb el titol "Les fires de Nadal, instruments de promoció de l'artesania del Nadal o futurs basars locals?".

L'acte, presentat per l'Abel Plana, president de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella,  va tenir lloc a la Casa dels Entremesos, (centre barceloní de difusió i producció de la cultura popular d'arrel tradiconal catalana).
Jordi Montlló, coordinador i moderador de la taula, va estar acompanyat pel dissenyador, etnògraf i pedagog,  Josep Mañà Oller; Diego Martínez, firaire del sector del verd des de varies generacions; Jordi Montlló, President del Col·lectiu el Bou i la Mula, doctorant de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona i moderador de la taula rodona; Albert Deulofeu, paisatgista, especialitzat en la creació de paisatges nadalencs i pessebres tradicionals fets de molsa i suro i President de l'Associació de firaires de Santa Llúcia; Charles Fillit, responsable del projecte ARGILA, d'Aubagne (França).

Podreu llegir i veure altres imatges de l'acte al blog de Jordi Montlló:
elpessebredelamula.blogspot.com


  Properament us penjarem un video perquè pogueu seguir els continguts de la taula rodona
.

Agermanament del Col·lectiu El Bou i la Mula amb l'Associació provençal Les Ravis de la Crèche

Al centre, Jean-Louis Sabatier, president, i a la dreta, Françoise Délesty, escriptora i especialitzada en santons. Foto: J. Montlló
Ja fa temps que ens coneixem amb alguns dels membres fundadors d'aquesta associació que com nosaltres investiga la història del pessebre i els seus personatges. Fa recerca i difusió i promou la seva protecció recuperant peces i material que d'altra manera desapareixerien per sempre, establint convenis amb els museus perquè les col·leccions no es perdin o puguin ser venudes individualment.
Un altre objectiu prioritari és la protecció del santó en argil·la, fet de manera artesanal i a la Provença.

Compartim molts punts de vista, com el que us transcrivim a continuació: "Il y a des règles qu'on ne peut transgresser. Oublier par exemple les matières nobles: la terre, les couleurs naturelles du moins le plus possible, l'inspiration provençale, serait se couper de l'art populaire du santon provençal et par conséquent de se patrimoine irremplaçable"  (Hi ha unes regles que no podem transgredir. Oblidar per exemple les materies nobles: el fang,  prioritzar els colors naturals semple que sigui possible, la inspiració provençal, seria allunyar-se per sempre de l'art popular del santó provençal i en conseqüència d'aquest patrimoni irremplaçable).


És cert, nosaltres no tenim santons, tenim figures de pessebre, però l'essència és la mateixa. Ells, resisteixen a la implantació de la resina i el plàstic. I el públic que volta per les diferents fires que des del mes de novembre es poden visitar no acceptaria que un santonnier pogués incloure a la seva parada una figura que no fos de veritat, de fang, o que vingués d'un altre país. En aquest sentit, a França van un pas per endavant: existeix un label que distingeix i protegeix el santonnier.


L'Associació "Des Ravis de la Crèche", fundada l'any 2010 per Françoise Delesty amb una colla d'amics, passionats pels santons ens han vingut a visitar aquest mes de novembre per intercanviar punts de vista, veure personalment la tasca que fem any rere any des de que el col·lectiu es va crear l'any 1999.
Van visitar molts dels diorames exposats a Barcelona, el pessebre de la Plaça de Sant Jaume, la Fira de Santa Llúcia on vam presentar-los personalment el president de l'Associació de firaires de Santa Llúcia, Albert Deulofeu, que a més a més és un especialista del paisatge del pessebre. També van visitar la parada de la Carme Ferrer i en Josep Mayoral, els germans Colomer  que a més a més de fer figures de pessebre de fang, treballen el suro amb virtuositat, l'Aurora Mas Poquet i la seva filla, la Maria Aurora i la Pepa Brasó, a més de la parada de l'Assumpció Juan, on s'hi poden comprar figures d'en Delgado o dels germans Castells i en Francesc i la Gemma Bertran.


Françoise Délesty i Jean-Louis Sabatier amb el president de la Fira de Santa Llúcia, Albert Deulofeu. Foto: L. Bosch
L'endemà van poder gaudir personalment de l'exposició inaugurada feia pocs dies al Museu de Llavaneres i de la qual n'és el comissari, el president del Bou i la Mula, Jordi Montlló. Una exposició sobre la vida i l'obra d'un escultor poc conegut: Bartomeu Marcè. A la tarda van visitar l'Associació de Pessebristes de Premià de Mar gràcies a l'amabilitat del seu president, Francesc Bosch. Allí van poder veure de primera mà l'art de construir un diorama.

Per més informació, entreu al bloc: elpessebredelamula.blogspot.com

21 de gener de 2016

El documental "Els Camins del Pessebre" del Director de cinema Martí Sala i l'historiador Jordi Montlló es presenta al Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia.

Dimecres 20 de gener a les vuit del vespre,es va presentar el documental "Els Camins del Pessebre", del Director de cinema Martí Sala.
Des de que es va presentar per primera vegada al Museu Tèxtil de Premià de Mar, ara fa un any, juntament amb una exposició dels pessebres conservats des de l'any 1971, el documental i el llibre han tingut molt bona acollida entre el públic.

Els Camins del Pessebre és un fidel seguiment de la història d'una tradició que perdura des de fa 44 anys.

Per adquirir un exemplar podeu contactar al següent correu electrònic: jordimontllo@gmail.com

20 de gener de 2016

Fira de Santa Llúcia 2015 a la Catedral de Barcelona. Edició del col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya.

Plafó logotipat de la Fira de Santa Llúcia.
Foto: L. Bosch
Un any més, del 28 de novembre al 23 de desembre, la Fira de Santa Llúcia que s'estableix al Pla de la Catedral de Barcelona, ha estat lloc de trobada per totes aquelles persones que busquen la figureta que manca per al seu pessebre. D'altres van a buscar una capseta de molsa, unes llesques de suro. 
També hi tenim un llarg ventall de productes típics d'un mercat de Nadal: llums, garlandes de tots colors, el ram de vesc, la poinsettia, l'arbre de Nadal i el Tió, sense oblidar tots els objectes de regal.












Jordi Montlló presentant al President de la Generalitat, molt Honorable Artur Mas, 
el col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs 
a Catalunya. Foto: Laura Bosch.

Enguany s'ha editat el col·leccionable de la 22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya, promocionat pel Taller de Cultura i l'Associació de Firaires de Santa Llúcia amb tot el programa d'activitats.

Podreu trobar més fotografies i informació sobre els continguts del col·leccionable al blog de Jordi Montlló: elpessebredelamula.blogspot.com.es

14 de gener de 2016

PARLAR DE PESSEBRES


Parlar de pessebres és una de les coses gratificants d'aquesta vida i sempre que puc accepto poder parlar-ne amb gent gran, que tenen vivències molt interessants sobre aquest tema. 

Aquest Nadal he pogut fer-ho tres cops: a les aules de gent gran de Sant Andreu i de Santa Coloma, i al Programa universitari per  a gent gran de la Fundació Pere Tarrés.



29 de desembre de 2015

Divendres 27 de novembre, a les set de la tarda va inaugurar-se l'exposició, Bartomeu Marcé; l'epíleg romàntic del pessebrisme a Catalunya.

L'alcalde de Llavaneres durant la inauguració. Foto: L. Bosch

























En el transcurs de la meva recerca, per documentar la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, em va arribar la notícia de la donació d’una col·lecció de figures d’un autor que fins aleshores m’havia passat desapercebut: Bartomeu Marcé i Reixach. Margarita Batlle Vilasaró, neboda de Bartomeu Marcé, fou l’encarregada de fer-ne donació al Museu Etnològic de Barcelona. 
En una entrevista, que li va fer l’equip del Museu, feia referència a la relació de l’autor amb la venda de figures al mercat nadalenc de la catedral de Barcelona. Aquest fet desvetllà el meu interès per aquest autor i ben aviat em vaig posar en contacte amb el Museu i amb Margarita Batlle, als qui agraeixo vivament la seva col·laboració. Tot comença amb l’exposició “Talarn. L’orient al pessebre” que el Museu Etnològic de Barcelona organitza el Nadal de 2012, a l’Ajuntament de Barcelona. El motiu era el bicentenari del naixement de Domènech Talarn i Ribot (1812–1902), un dels escultors més reeixits del segle XX a Catalunya i màxim representant de l’orientalisme historicista. Quan Margarita Batlle visita l’exposició observa cert paral·lelisme amb l’obra del seu oncle i pensa que seria un bon destí per la col·lecció de peces que tenia a casa. Durant la preparació de l’entrevista concertada amb la neboda de Bartomeu Marcé, m’adono de la gran confusió existent a la bibliografia sobre aquest autor. Ja sabem que el paper ho aguanta tot i un error imprès es pot ampliar i multiplicar. Per tant, hem cregut imprescindible restituir la vàlua i la rellevància d’aquest escultor. I dic que hem cregut, en plural, perquè cal incloure en aquest procés a la seva neboda, Margarita Batlle, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.


Per ampliar la informació, videos i altres imatges podeu entrar al meu blog: elpessebredelamula.blogspot.com



27 de desembre de 2015

Sant Francesc i el pessebre popular

(Article publicat a Calendari L'Ermità)

L’especial ofici litúrgic de la nit de Nadal de 1223 que sant Francesc d’Assís volgué celebrar a Greccio marca els inicis del pessebrisme. Sant Francesc, fortament impressionat pel misteri de la humanització de Déu –sobretot a partir del viatge que el 1220 realitzà a Terra Santa– volgué donar vida i expressió al fet històric de tanta transcendència –la nativitat de Crist– que ha donat origen als calendaris i que és, alhora, un fet tan emotiu i ple de tendresa.

Pessebre del convent dels Caputxins de Sarrià (Barcelona, desembre de 2015)
La vigília del Nadal de 1223 Francesc d’Assís féu preparar en una balma de la població italiana de Greccio una menjadora —praesepio— amb palla i fenc per jaç i amb un bou i una mula de debò per tal de recrear el clima espiritual de la nit de Nadal i així reviure, més profundament, el missatge i la significació espiritual del misteri nadalencs. D’aquest fet commemoratiu a Greccio en nasqué, posteriorment, l’art pessebrístic ideat per a promoure la devoció popular des d’una interpretació plàstica del misteri del naixement de Crist que, a través del pessebre casolà, s’inserí en la vida familiar i quotidiana.

A propòsit de la importància del pessebrisme i sobre la manera de construir pessebres a la caputxina, ja en el llunyà 1947, durant la repressió cultural que sofria Catalunya, el P. Basili de Rubí (†1986), tenaç lluitador per les llibertats i per la cultura del nostre poble, s’atreví a publicar en llengua catalana el llibre titulat Art Pessebrístic, on hi tractà de la construcció i del paisatge dels pessebres. El P. Basili sostenia, seguint la tradició franciscano-caputxina, que els pessebres no havien de ser ni historicistes, ni arqueològics, sinó populars; decorats amb el paisatge quotidià de les nostres comarques, amb ramats i pastors de les nostres contrades catalanes, guarnits amb rabasses, suro, grèvol, molsa, galzeran i roc pinyolenc, amb la tradicional figureta de “la dona que renta i la vella que fila”, amb la presència del típic capellà amb paraigua, amb el caçador i la masovera, amb els reis muntats no pas dalt d’enormes dromedaris i camells, sinó damunt d’una modesta mulassa o bé d’una euga pairal.
 
En la tradició pessebrística dels caputxins s’ha defensat sempre que el nostre pessebre –una de les més reeixides expressions de l’art efímer– ha de ser popular i català i no pas “orientalitzat”, ni marcat per l’influx del ”positivisme històric”, sinó fet amb paisatges existencials, amb retalls de la vida quotidiana de les nostres comarques pairals, això sí, il·luminats pel naixement de Jesús.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

24 de desembre de 2015

Un pessebre amb Aylan

Reproduïm l'article aparegut a El País.

La iglesia de San Antón dedica su belén a Aylan, el niño sirio ahogado

El recuerdo a Aylan, el niño sirio que murió ahogado en la costa turca el 2 de septiembre cuando su familia trataba de llegar a Europa, se ha erigido en protagonista del portal que este año Mensajeros por La Paz ha montado en la iglesia de San Antón (Hortaleza, 63). Las figuras de dos refugiados hacen las veces de San José y de la Virgen María. La idea surgió del padre Ángel, que considera que la imagen del pequeño es “la más representativa para concienciar a la gente del drama que viven los refugiados”.
El conjunto de imágenes es obra del artista madrileño Ikella Alonso, que ya realizó también la pasada Navidad el tradicional portal con figuras que hacían alusión a los enfermos de ébola y que se expuso en la capilla de Humilladero, en Fuencarral. "He utilizado la plastilina porque es un material blando que refleja la debilidad de estas personas que huyen de su tierra", ha explicado Alonso, que ha cobrado una cantidad simbólica por el mes que ha dedicado a realizar este trabajo. Aylan yace sobre un mapa del Mediterráneo, mientras a las tres figuras las recubre una lona, que simboliza las tiendas de campaña que usan los migrantes para cobijarse.
"Poner los pies en la tierra es distinto a verlo a través de los medios de comunicación. He estado en Croacia, Hungría y Serbia y el tema impacta", ha asegurado el padre Ángel, creador y presidente de Mensajeros por La Paz, una organización humanitaria fundada en 1962 en Asturias y que actualmente está presente en 33 países con diversos programas sociales.
El portal se puede visitar en la parroquia de San Antón a cualquier hora, ya que la iglesia permanece abierta todo el día. Lo hace desde el pasado marzo, cuando el padre Ángel reabrió un centro religioso que ha permanecido cerrado casi dos décadas y que solo abría sus puertas cada 17 de enero, día de san Antón, patrón de los animales, para bendecir a las mascotas. "Ahora, aquí duermen cada noche 40 personas y se dan desayunos y cenas a los más necesitados", relata Domingo Riera, un sacerdote de Zamora retirado que, a sus 84 años, sirve como voluntario a la obra del padre Ángel. "La gente acude a ver el belén dedicado a Aylan, y muchos, incluso, sueltan una lagrimilla", ha confesado el párroco, que no dejaba de invitar a los curiosos a entrar en el templo.

22 de desembre de 2015

El pessebre: tradició i innovació

El pessebre: tradició i innovació

Avui dia si a algú se'l titlla de «tradicionalista» no se li està llençant una floreta. En canvi, si algú és definit com a «innovador» segurament li estan fent l'elogi més gran que podríem imaginar. Vivim en l'era de la innovació: tot el que no és nou sembla que no valgui per a res. La innovació és com la màgia del bruixot en la que la seva tribu hi creu cegament. I no deu ser bo que les nostres actuacions i decisions siguin regides per un pensament màgic i irracional. I una clau per racionalitzar la innovació, «la prova del cotó» perquè la innovació tingui sentit, és la tradició.

I és que podria semblar, d'entrada, que tradició i innovació són conceptes antagònics, però si ens hi fixem bé veurem que no podem entendre l'un sense l'altre.

Cal fer notar que no ho hem de confondre tradició amb tradicionalisme. El tradicionalisme pretén que les coses siguin com en el passat. I que ho siguin «perquè sí». I això ni és possible ni té cap sentit.

Del que parlo és de tradició. La tradició, per definició, és evolutiva: creació actual sobre l'experiència del passat. Pensament d'avui, aprenent i recollint els encerts i errors dels nostres avantpassats.

D'exemples del valor de la tradició n'hi ha molts. Ja que som a Nadal, voldria reivindicar la tradició del pessebre. El pessebre és una petita bona mostra de la complementarietat entre innovació i tradició. Si el pessebre segueix tenint «sentit» per als homes i dones d'avui és perquè és nou cada Nadal, és perquè hi podem crear alguna cosa de nou, que parli de nosaltres; però al mateix temps ens permet recuperar i fer present el valor del passat.

S'atribueix a Eugeni d'Ors aquesta frase: «Tot el que no és tradició, és plagi». Doncs això.


(Article publicat al número de desembre de la revista VALORS).

19 de desembre de 2015

COL.LABOREM AMB UNA PRODUCTORA AUDIOVISUAL


Aquesta setmana hem estat gravant una llarga entrevista per a la jove productora VIATICDOCS, que estan preparant un documental sobre els vestigis de les tradicions precistianes que hi ha en la cultura tradicional i popular actualment. 


Estarem al cas de coma avança el projecte.

PESSEBRES EN MOVIMENT

Aquest cap de setmana en Jordi Pallí torna a obrir el seu taller del Guinardó de Barcelona per mostrar els Pessebres en Moviment i alguna altra sorpresa.

No us ho perdeu!




16 de desembre de 2015

El pessebre de la Pilarín Bayés piratejat?

Els plagis i les còpies són un dels fets més rellevants de l'economia globalitzada.

Ara bé, que des de la Xina hom faci una versió de les figures del pessebre de la Pilarín Bayés ja és el súmmum del reconeixement d'aquesta il·lustradora tant nostrada. A més han produït un repertori més ampli de les figures que s'anuncien a la seva pàgina que era un naixement elaborat al taller d'El Arte Cristiano d'Olot seguint les tècniques dels sants d'Olot i que en El pessebre és un món ja se'n va fer ressò en el seu dia.

Sembla ser que algú ha encarregat a la Xina aquestes figures seguint els cànons estètics que la Pilarín que va publicar en un llibre.

Us posem una fotografia de pessebre casolà fet amb aquestes figures.

    Pessebre de Cristina Lorenzo (Sant Quirze del Vallès)

15 de desembre de 2015

Taula rodona sobre les fires de Nadal

Els pessebristes de l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella porten a terme una important feina de promoció i debat al voltant del pessebre.
Una de les activitats que han programat en aquesta línia és una taula rodona:

Les fires de nadal, instruments de promoció de l'artesania local o futurs basars globals?

La preocupació per la desaparició de molts artesans i artesanes tant del nostre país com d’arreu d’Europa és el que motiva la convocatòria d'aquesta taula rodona dins el cicle "la xerrada del dijous" que comptarà amb uns convidats especials perquè expliquin com veuen el futur de l’artesania a les fires de Nadal, i sobretot, saber cap a on anem.
La taula rodona serà moderada pel president del nostre col·lectiu, en Jordi Montlló.
Presentació: Abel Plana (president de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella).
Moderador: Jordi Montlló (col·lectiu El Bou i la Mula)
Ponents: Albert Deulofeu (president de l’Associació Fira de Santa Llúcia), Diego Martínez (firaire de Santa Llúcia, sector verd) i Charles Fillit (responsable Projecte Argila Aubagne, de França)
Dia: 17 de desembre de 2015
Hora: 20h.
Lloc: Sala d'actes de La Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2, de Barcelona)
Preu: Activitat gratuïta
Més informació a la pàgina de la Casa dels Entremesos de Barcelona.

11 de desembre de 2015

Pessebres en femení

L'exposició de pessebres de Castellar del Vallès, a la televisió. Val la pena veure aquest petit reportatge, clicant aquí.