17 de gener de 2018

Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre


El dissabte 27 de gener, a les 10h., en el marc de SOM Cultura Popular, es farà la taula rodona Pessebres a la plaça de Sant Jaume. Noves mirades al pessebre.

A la taula rodona, presentada per l'Albert Dresaire, hi participaran com a ponents els doctors en Antropologia Enric Benavent i Jordi Montlló. Tots ells són membres del nostre col·lectiu.

La taula rodona serà un bon espai per reflexionar no només per la polèmica que darrerament es genera al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, sinó sobre la necessitat de crear noves mirades a la tradició del pessebre. La tradició és viva en tant que incorpora la innovació. El pessebrisme està generant aquesta innovació? O tenim el perill de quedar-nos en una visió fossilitzada del pessebre?

La taula rodona serà a l'Espai Josep Bota de Fabra i Coats. Us convidem a participar-hi i, també, a seguir la taula rodona que, a continuació faran els Amics del Caganer i que es centrarà en aquesta popular figura de pessebre.

14 de gener de 2018

Pessebre per pregar


A la Catedral de Dresden es pot contemplar un gran pessebre fet amb figures de fusta de gran tamany (80-90 cm) Les figures son precioses i l'escenografia ocupa tota una capella de la nau lateral de la catedral. Un pessebre amb forta presència en el marc de l'església. A més, al davant hi havia una vintena de bancs situats per afavorir la pregària o les celebracions davant del pessebre. El pessebre doncs com un gran retaule.



9 de gener de 2018

Conferència El pessebre, la història cap per avall

Aquest dissabte, 13 de gener, a les 7 de la tarda, en el Museu Municipal de Cabrils, el membre del nostre col·lectiu Albert Dresaire farà la conferència EL PESSEBRE, LA HISTÒRIA CAP PER AVALL. Una proposta per fer una mirada diferent a la història del pessebre que sempre ens han explicat.



8 de gener de 2018

Conferència sobre la fira de Santa Llúcia

Aquest dimarts 9 de gener, a les 7 de la tarda, en Jordi Montlló Bolart, doctor en antropologia social i president del nostre col·lectiu, farà la conferència DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: EL FUTUR DE LA FIRA A DEBAT.


La conferència es farà al Centre d'Artesania de Barcelona (carrer Banys Nous, 11, de Barcelona), en el marc del Working Progress que organitza la Federació Catalana de Pessebristes.

7 de gener de 2018

Ricard Lluch, pessebrista

Fa uns dies al programa La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, algú preguntava pels pessebres d'en Lluch. Vaig trucar per donar notícia d'aquest llibre que el seu fill va publicar l'any 2015 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. A la meva tesi, en parlo d'aquesta manera:

Al barri de Collblanc de l’Hospitalet hi vivia en Ricard Lluch, un prestigiós ebenista que es va dedicar a fer uns pessebres que en aquella època ja anaven més enllà del que es pretenia des del pessebrisme oficial. Lluch considerava que amb el pessebre es podien comunicar més coses, és a dir, aportar a través del relat de Nadal informacions o testimonis d’indrets del país, de la vida de sants o personatges il·lustres, o de fets i preocupacions contemporànies. Amb els pessebres volia proporcionar moments d’emoció als visitants, i que els fessin pensar, tot enaltint el naixement de Jesús. A propòsit del pessebre que va muntar, dedicat a la muntanya de Montserrat l’any 1931, en la visita que van fer-li els membres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona aquests van ser molt crítics i li van dir que el pessebre s’havia de situar al portal de Betlem (Lluch, 2015, p. 14). L’escriptor Josep Janés a la Revista Flama (gener 1932) explicava el següent: 

Ricard Lluch, un autèntic artista del moble, instal.la aquest any en els seus obradors un pessebre distint dels que l’esperit construeix arreu. En el pessebre de Lluch, al costat de la visió plàstica, hi ha la sàtira, l’humor -Lluch és un humorista formidable- en una paraula, el pessebre de Lluch és un pessebre de facècia, un pessebre ple d’entremaliadures, un pessebre que té un gat amagat a cada racó. Això és la definició genèrica del pessebre de Lluch. Enguany l’ha situat a la muntanya de Montserrat, la Muntanya Santa hi és admirablement reproduïda (p.7). 

L’any següent, Lluch, seguint les indicacions que li havien fet els de l’Associació de Pessebristes va muntar el pessebre al portal de Betlem, va reproduir amb gran detall el portal de l’església de Betlem de la Rambla de Barcelona i el va dedicar a la figura de mossèn Cinto. 

L’estil pessebrístic de Lluch, realment innovador en aquella època, i sobretot l’actitud trencadora i no sotmesa als criteris oficials, són una mostra més de com el pessebrisme de principis de segle estava explorant formes expressives alternatives. Tal com passa amb molts altres exemples, el que criticaven els pessebristes barcelonins dels pessebres de Lluch al cap de poc era habitual veure-ho en els pessebres més oficialistes, un altre exemple de com la cultura popular acaba sent adoptada per la cultura hegemònica, com afirmava Lombardi Sartriani (1978).


6 de gener de 2018

Qui eren els mags d'Orient?

Reproduïm un article de Guillem Carreras  recentment publicat a la revista TORNAVEU


Qui eren els mags 
de l'Orient?

A l’evangeli de Mateu, únic dels quatre canonitzats que fa referència a la visita dels mags de l’Orient a Jesús, s’hi pot llegir: “Uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”



Una lectura atenta demostra que, en cap cas, es fa referència que els mags fossin reis, ni tan sols quants eren. La creença en els “tres mags” no es consolidarà fins al segle IV. Així indueix a pensar-ho dues referències: l’evangeli apòcrif de Tomàs, segons el qual visitaren el nen Jesús acompanyats de tres legions de soldats, i el citat fragment de l’evangeli de Sant Mateu que parla de les ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Si hi havia tres legions i tres regals, van pensar molts teòlegs, els mags també havien de ser tres.



Perquè se’ls va definir, tanmateix, amb aquest adjectiu? En grec –idioma de l’evangeli de Mateu—, el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet, hi havia una casta religiosa de sacerdots que es coneixen com a “mags” i que tenien grans coneixements en astrologia. Convé recordar, en aquest sentit, que la lectura dels astres era considerada com una mostra de saviesa. Per més inri, els mags provenien d’orient, la terra on apareix el sol, màxim símbol de la saviesa. És possible, doncs, que la paraula mags tingués un significat molt diferent de l’actual. 
La creació dels tres reis mags



En qualsevol cas, els personatges no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565) apareixen per primera vegada els noms Gaspar, Baltasar i Melchor. En aquesta imatge es poden contemplar tres homes blancs –un amb barba blanca, l’altra amb barba negra i el darrer, imberbe—. Alguns estudiosos han apuntat que els mags simbolitzaven les edats de l’home (infantesa, maduresa, vellesa) o fins i tot les dimensions del temps (passat, present i futur).



En l’empeny per esdevenir una religió universal, com la mateixa etimologia de la paraula “catolicisme" denota, l’església va adaptar els personatges a les diferents realitats culturals del món conegut. A l’Evangeli armeni de la infància, un dels més tardans que es coneixen, ja es presenten els mags com a reis: Melkon, dels perses; Gaspar, dels àrabs; i Baltasar, dels indis. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans del segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística. Les cavalcades dels tres reis mags –anomenades així perquè inicialment arribaven als pobles sobre cavalls—no començaren a celebrar-se als Països Catalans fins a les darreries del segle XIX. Barcelona, Alcoi, Igualada i Sant Vicenç dels Horts són les primeres poblacions que les representen. 

3 de gener de 2018

El pessebre municipal d'Arenys de Mar

Encara sou a temps de visitar el pessebre municipal d'Arenys de Mar. Es pot visitar fins el pròxim 7 de gener a la Sala d'Exposicions del Calisay.

Enguany el pessebre ha estat dissenyat per Txeni Gil i Santi Artigas. Es tracta d'un pessebre creatiu, amb una disposició especial, però que conté tots els elements tradicionals d'un pessebre.

En podeu fer un tast en el següent vídeo.





2 de gener de 2018

Els pessebres de Vilafranca del Penedès

Fa uns dies vaig poder visitar l'exposició de pessebres de l'Associació de Pessebristes de Vilafranca del Penedès

Fa anys que ja en vaig parlar. Per tant ara només vull reiterar la meva recomanació a visitar-los. Tot i ser una exposició relativament petita (hi ha entitats que presenten una quantitat molt més gran de diorames), a Vilafranca del Penedès hi trobareu pessebres d'estils diversos, fets per gent gran i per gent jove. Hi trobareu diorames "dels de tota la vida", pessebres divertits, pessebres que fan pensar...

Us en deixo una petita mostra.

Pessebre de Remei Sogas

Pessebre de Ramon Albornà

Pessebre de Blanca Ferré


31 de desembre de 2017

Pessebres del món a Brussel·les

La Catedral de Brussel·les mostra aquests dies una exposició de pessebres construïts per diverses comunitats catòliques que viuen a la ciutat. S'hi poden veure 18 pessebres alguns d ells molt interessants, especialment quan reprodueixen escenaris o costums propis de la comunitat que els ha fet. Una bona iniciativa que convida a apreciar la diversitat de maneres d'entendre el pessebre.

Camerun

Romania

Japó

Xina

30 de desembre de 2017

Quin és l'origen del pessebre a les llars?

Fa uns dies el portal Catalunya Religió va publicar aquesta entrevista amb fra Valentí Serra de Manresa, bon amic nostre i gran coneixedor de la tradició pessebrista dels caputxins.



29 de desembre de 2017

Volem pessebres actuals

Joan Safont ha escrit un article d'opinió , que agraeixo profundament, on es posa en valor el treball que darrerament estic portant a terme sobre pessebres socials.



28 de desembre de 2017

Herodes i els innocents

L'evangelista Mateu introdueix en el relat de la infància de Jesús l'episodi en que els savis que venen d'Orient visiten el rei Herodes (rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea des del 40 al 4 aC). Herodes, molest per que els savis han vist una estrella que anuncia el naixement del rei dels jueus decideix que acabarà amb aquell infant. 

L'evangelista diu que els savis, advertits en somnis per un àngel de les intencions d'Herodes se'n tornen per un altre camí per no haver-li de donar explicacions d'on estava l'Infant. Aquest fet fa entrar en colera Herodes qui determina que tots els infants menors de dos anys han de morir.

Aquest relat de la persecució de Jesús està intencionalment situat en el text que Mateu escriu per a una comunitat de cristians que majoritàriament s'havien convertit del judaisme. Jesús és presentat al llarg de tot l'evangeli de Mateu com el nou Moisès, és a dir el qui porta la nova llei divina. Recordem que Moisès també va sobreviure a una matança de nadons que un indeterminat faraó va decretar per evitar que els jueus (que vivien com a presoners a Egipte) es reproduïssin més del compte.

Els dos textos evangèlics que narren la infància de Jesús estan carregats de simbologia i de imatges que prefiguren el Crist adult en el Jesús infant. 

D'aquest fragment de l'evangeli el que més m'agrada és com s'ha representat en l'art l'escena del somni dels savis. A la Catedral de Barcelona, també hi és. A veure quin dia la trobem en un pessebre...

St. Lazare, Autun, França. S. XII

Salteri Royal. Anglaterra S. XIII. British Library

Santo Domingo de Soria. S. XIII




27 de desembre de 2017

La meva visió del Nadal





Aquest és el pessebre que ens ofereix en Francesc Mateu aquest any. Com en els darrers anys també s'ha preocupat de fer pessebres amb un contingut social ben clar.



Es tracta d'una nova modalitat de pessebrisme que crec que pot tenir molt de recorregut. D'una banda hi ha el pessebre estàtic de figures de playmobil i de l'altra el reportatge animat que explica la història. Sens dubte un format ideal per a les xarxes socials.



Vegeu també el seu blog


26 de desembre de 2017

Perpinyà. El pessebre de Sant Vicens


La meva estada de recerca sobre simbolisme religiós i sobre pessebres a Perpinyà em va permetre estudiar la repercussió pública dels pessebres de Sant Vicenç.

Des de 1942, per iniciativa de Firmin Bauby, es munta als tallers de ceràmica de Sant Vicens de Perpinyà, un pessebre que val la pena veure.

Durant molts anys va ser encarregat a algun dels artistes residents en aquest taller de creadors de ceràmica. 
Eren pessebres que la crítica els tractava com a obres d'art. Normalment poc convencionals i amb una mirada d'artista ben singular.

En els darrers anys Claire Bauby Gasparian, amb el seu marit munten un pessebre que reprodueix els indrets del Rosselló o la Cerdanya, i l'ambienten amb les nombroses figures que conserven de l'artista Conrad Paris.

Una visita que val la pena. Veure horaris i localització







24 de desembre de 2017

Article a El PUNT-AVUI

El diari El PUNT-AVUI publica un complet article de Mireia Rourera, fruit de l'entrevista que em va fer fa unes setmanes. article




22 de desembre de 2017

La instal.lació de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Olot

El projecte de instal·lació per la mostra de Pessebres 2017 realitzat pels alumnes de 2on de Decoració i 2on d'Escultura aplicada a l'espectacle de l'Escola d'Art d'Olot té com a centre el concepte de Lum: "El Nadal sempre brillarà amb llum pròpia".


Ja fa uns anys que les creacions que presenta aquesta avantguardista escola d'art per a la Mostra de Pessebres d'Olot s'escapen del que tradicionalment és un pessebre de figures. Han traspassat la línia que separa el que és realista del que és simbòlic. Malgrat que ells mateixos no ho anomenen pessebre, continuen formant part de la Mostra de pessebres de la capital de La Garrotxa, i això em sembla molt significatiu.

Podem fer un pessebre sense figures de pessebre? Aquesta és la pregunta que ens posen al davant els joves creadors olotins. Nadal és la festa de la llum, del naixement de la llum. Aquesta és la instal·lació suggerent que veiem al claustre del Carme aquest Nadal.




21 de desembre de 2017

EL PESSEBRE DE BARCELONA

El pessebre de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona no ha deixat ningú indiferent. Enguany sembla que no ha desvetllat tantes crítiques com l'any passat. Certament que aquest any és un pessebre més fàcil de llegir i d'interpretar. 

Unes siluetes situades al capdamunt d'uns pals, dibuixen un pessebre alçat, que convida a mirar al cel per a la seva contemplació. Bon símbol. un pessebre que convida a mirar lluny, més enllà... a no mirar-se el melic. Les siluetes són clarament identificables, no hi ha experiments en aquest punt. Cada un dels pals que les aguanta porta escrit un valor o una actitud relacionada amb la figura. Veus com el públic observa la figura i comenta el valor, veus com pares dialoguen amb infants sobre el sentit d'aquesta associació entre el valor i la figura. Genial manera de fer entrar l'espectador en el llenguatge simbòlic. El pessebre transmet, diu coses, fa pensar, convida al diàleg. Crec que s'ha aconseguit el que ha de tenir un pessebre públic: fer present la tradició i fer participar tot dialogant, l'espectador divers i plural que el visita.


Un pessebre situat en un espai públic no es pot limitar a ser un pessebre clàssic amb figures clàssiques i escenografia clàssica. L'oportunitat de posar un pessebre a l'espai compartit per tothom ens ha de portar a explorar llenguatges i formes de representar el relat del Naixement de formes diverses. Això, sens dubte, acaba sent motiu de discussions o de crítiques però és gràcies a aquests debats que la cultura, i també la cultura popular i les tradicions, evolucionen. Les propostes que un any són durament criticades, acaben incorporant-se al cap d'un temps. 

D'altra banda, enguany l'Ajuntament de Barcelona aquest any ha incorporat un altre pessebre al programa d'actes nadalencs. Un pessebre clàssic que es pot veure al pati del Museu Marés. Sembla que és una activitat que es vol consolidar i això ja és una bona notícia. Que hi hagi pessebres, sempre és una bona notícia.

Aquest pessebre del Museu Marés l'ha fet l'Associació pessebrista de Barcelona, màxim exponent de la manera clàssica i tradicional de fer el pessebre. Són uns dels grans detractors del pessebre que molts anys s'ha fet a la Plaça de sant Jaume. És un pessebre situat a ran de terra, que obliga els espectadors a mirar cap avall. Un paisatge muntanyenc indefinit, unes figures molt boniques fetes a Itàlia i d'estètica hebraica, com si a Catalunya no hi hagués escultors de figures.... Vaig tenir la sensació de veure un pessebre com tants d'altres, sense cap novetat. Un pessebre que podia haver estat fet a Barcelona o a qualsevol altre lloc. Sense identitat. El més clar exemple del que ja denunciava el P. Basili de Rubí l'any 1947 quan es van començar a implantar les figures hebraiques en detriment de les de tipologia catalana. 


El dia que hi vaig anar es va formar una cua de persones que esperaven per veure'l. És un pessebre situat en un recinte privat, amb un horari d'obertura, i, per tant, qui hi va és per que vol veure precisament allò. Vaig observar els comentaris dels visitants, i lògicament, eren posititius posant en valor el treball que hi ha en la construcció del pessebre. Però res més. "Qué bonic", què maco", "quines figures".... i prou. El pessebre no anava més enllà, no generava cap mena de diàleg, cap missatge, cap complicitat, cap necessitat d'interpretar res.

De tot plegat, veiem una cosa interessant: a l'espai públic hi ha un pessebre que convida a la participació, al diàleg i a la interpretació i al museu hi ha un pessebre que convida a l'observació distant. Els museus són el lloc del passat, d'una realitat tancada i sovint anquilosada,  i l'espai compartit és el lloc del futur de la dialèctica i de l'evolució.



18 de desembre de 2017

Pessebres en familia, a Catalunya ràdio


Viure les tradicions en família.

El programa El Suplement de Catalunya ràdio dirigit per Ricard Ustrell em va convidar el passat diumenge dia 10 a parlar de pessebres en família dintre de la secció d'educació que coordinen en Josep Castillo i l'Alba Castellví.
Podeu recuperar l'àudio aqui.