20 de juny de 2017

JOAN MARIA GARSOT, UN PESSEBRISTA DIFERENT




En Joan Maria Garsot era un pessebrista diferent. Tenia una mirada oberta sobre el pessebre i per això de vegades era incomprès entre els propis pessebristes. En Garsot, tot i que se li va concedir el diploma de Mestre Artesà pessebrista l'any 2012, era més un artista del pessebre que no pas un artesà. La seva mirada anava més enllà de la perfecció tècnica i del diorama realista, tot cercant en les seves obres el diàleg amb el públic. Garsot incorporava als seus pessebres la intencionalitat que es demana a tot creador d'art. 

Els pessebres d'en Joan M. Garsot, especialment els de la seva època de maduresa són pessebres atrevits que busquen escenaris poc habituals per a un pessebre. S'inspirava moltes vegades en Gaudí, de qui sentia una gran admiració. Hi veig un paral·lelisme entre la intencionalitat artística dels dos. En certa manera Garsot era com un Gaudí dels pessebres. 


Tenia una mirada oberta del que havia de ser una associació de pessebristes. La seva presidència al Grup Pessebrista de Castellar es va caracteritzar per ser un període d'obertura de l'entitat, d'incorporació de nous pessebristes, de millora de les infraestructures i espais de treball. Estava preocupat per que el pessebrisme elevés la seva mirada i va vetllar per que els pessebristes adquiríssim una bona formació artística de base. Per això va insistir tant en crear els Tallers d'art al Grup pessebrista de Castellar. 


Va ser president de la Federació Catalana de Pessebristes amb aquest mateix esperit. Durant el seu mandat la Federació va duplicar el nombre d'associacions federades, essent el període de major creixement de l'entitat. Es van promoure activitats per fer present el pessebrisme a la societat, com la creació de la primera pàgina web i l'exposició de pessebres al museu del Barça, entre d'altres.


Quan vam fundar El Bou i la Mula, de seguida s'hi va interessar i va voler ser-ne soci. L'esperit d'obertura i de diàleg per fer avançar el pessebrisme que caracteritza la nostra associació s'adeien clarament a la seva manera de veure el pessebre. Li encantava dialogar i discutir, no de temes tècnics (dels quals n'era un gran expert també) sinó de qüestions simbòliques, teològiques, estètiques, dels reptes del pessebrisme en el nostre segle, del diàleg entre artista i públic.... Ha estat un honor per a nosaltres tenir-lo a la vora en els projectes que hem tirat endavant.


Avui m'han vingut al cap moltes imatges personals de moments viscuts al seu costat, des del dia en que coincidint a cal barber em va dir que entrés a formar part del Grup Pessebrista de Castellar, passant per la completa entrevista que li vaig fer quan tot just estava començant la meva tesi doctoral, fins als dies que preparàvem en secret la seva candidatura al Diploma de Mestre Artesà, que tanta il·lusió li va fer. El pessebrisme necessita esperits d'obertura, de diàleg, de reflexió, d'intencionalitat artística com el que tenia en Joan Maria. És una sort que hi hagi persones així, em deia el meu fill avui. Haurem de fer justícia a tot el que ens ha aportat.



8 de juny de 2017

PESSEBRES A LA PRESÓ MODEL

En motiu del tancament de la presó model de Barcelona, transcric un fragment de la meva Tesi doctoral on parlo de dos pessebres fets a les cel·les de la presó. Ben segur que n'hi va haver d'altres:

En aquest context no és difícil trobar pessebres fets per les persones més diverses en les circumstàncies més diferents. Fer el pessebre s’ha convertit en una activitat polisèmica en la qual cada persona o cada comunitat que el fa pot donar-li un significat ben personal i ben diferent alhora. Recollim alguns testimonis que ens ajuden a cloure aquest viatge al voltant del significat simbòlic del pessebre i de les seves possibilitats expressives que ens ajuden a comprendre com de divers pot ser el pessebrisme si ens hi acostem amb una mirada oberta i integradora.


El primer ve d’un pessebrista, Josep Diamant Llovet, que va ser el primer president de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Fou empresonat l’any 1938 sota falses acusacions i no va ser alliberat fins al final de la Guerra Civil. Del seu fill ens arriba un testimoni del pessebre que va fer a la presó Model el Nadal de 1938[1].

En la Navidad de 1938, y durante su cautiverio, construyó un Belén de cartón tipo diorama y plegable, visitaban en su celda los presos en horas de paseo; el citado Belén fue bendecido por el Obispo de Teruel, uno de tantos “Ilustres” cautivos, y colocado en el altar (mesa de madera con dos velas) que presidía la Misa del Gallo en el fondo de la galería, en donde hubo Comunión y canto de villancicos (...) 

La presó és la protagonista també del segon testimoni, i ens ve de la mà del mestre i polític Pere Carbonell i Fita. En les seves memòries recorda com per Nadal va aconseguir muntar un pessebre a la seva cel·la.

No recordo quines col.laboracions, quantes complicitats vaig haver d’aconseguir. [...] El cas és que durant molts dies [...] vaig anar modelant les muntanyes, enganxant els elements de la cova, pintant pacientment cel i terra. [...] Tot plegat resultà una petita baluerna que, un cop encesa, feia el seu efecte. Sorprenia tothom. Jo hi havia posat sentiment. Hi havia qui la contemplació li produïa una fugaç emoció o un punt de nostàlgia. Per a molts, si més no, constituïa una nota que redimia la cel·la de la seva rònega vulgaritat. (Carbonell, 2000, p. 101)


L’experiència de privació de llibertat i sofriment obren la ment vers l’esperança, i el pessebre actua moltes vegades com a símbol de les situacions vivencials difícils. 








[1] Recollit al Butlletí El Bou i la Mula. n. 14 maig 2004

26 d’abril de 2017

19 d’abril de 2017

12 d’abril de 2017

ARXIU CATÀ 19: La construcció de calvaris

L'any 1936 un article signat per J.S. a La Veu d catalunya es lamentava que la tradició dels calvaris no acabava d'arrelar a Catalunya. És el document 183.


5 d’abril de 2017

1 d’abril de 2017

Pessebre del Senegal

Estic de viatge pel Senegal. No pensava en ple mes de març en un país amb el 95% de musulmans, poder trobar un pessebre. Gràcies a la tossuderia de la Mbassa, al final aquest s ha creuat en el meu camí.



29 de març de 2017

ARXIU CATÀ 17: Artus el Damnat

No només de pessebrisme sinó de tradicions populars, i llegendes també hi ha algun article a l'arxiu Catà, aquest és el document n. 29. Escrit per Joan de Canyamàs a la revista D'Ací i d'allà el 1928



20 de març de 2017

17 de març de 2017

Finalistes als Premis Carné


El Col·lectiu El Bou i la Mula hem estat escollits finalistes de la primera edició dels Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català, en la modalitat d'Entitats. 


La creació dels Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català vol reconèixer la feina desinteressada de totes les persones i col·lectius que treballen en l’organització i difusió de la cultura popular i l’associacionisme a Catalunya. Des de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català, impulsora dels Premis Antoni Carné, es desitja que el certamen tingui un caràcter obert i transversal.

La trajectòria de disset anys estudiant i difonent el pessebrisme ha estat valorada pel Jurat per optar al a la fase final d'aquests premis. No cal dir que, independentment de que arribem a ser guanyadors del premi o no, això sol ja representa un reconeixement a la feina que fem des de la nostra entitat.

Per fer-ho més emocionant, no se sabrà el nom de l'entitat guanyadora fins al mateix dia del lliurament. que serà el 21 de març (19:00h) a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm (Carrer del Rosselló, 515). 

16 de març de 2017

8 de març de 2017

ARXIU CATÀ 14: El gas i els pessebres

Un breu artícle d'autor desconegut publicat a Caliu l'any 1979 ens evova la utilització dels llums de gas per a il.luminar els pessebres.
Arxiu Catà n. 1041




1 de març de 2017

ARXIU CATÀ 13: Belén-Tió-Abeto un triángulo para evocar la "Fira" navideña

L'article de Rafael Wirth Belén-Tió-Abeto un triángulo para evocar la "Fira" navideña, publicat a La Vanguardia l'any 1982, ens convida a aprendre sobre la Fira de Santa Llúcia.
Arxiu Catà n. 1111


22 de febrer de 2017

ARXIU CATÀ 12: Los "pessebres" olvidados de Montjuïc

Los "pessebres" olvidados de Montjuïc, un breu article anònim de l'any 1975 on es reivindica el fons del Museu Etnològic
Arxiu Catà n. 1105


16 de febrer de 2017

11 de febrer de 2017