16 de desembre de 2017

Conferència. Nadal a cel obert. La fira de Santa Llúcia

Aquest dissabte a les 7 del vespre s'enceta el cicle de conferències sobre el Nadal que oferiran membres del nostre col·lectiu.

Inicia el cicle la conferència amb imatges: Nadal a cel obert: La fira de Santa Llúcia, pel Dr. Jordi Montlló, president del col·lectiu.

Els assistents que no el tinguin ja a la seva biblioteca personal, rebran el llibre “Lluís Carratalà, escultor Noucentista de pessebres”,  d’Enric Benavent Vallès, amb fotografies de Jordi Montlló Bolart.

15 de desembre de 2017

Centenari de la mort de Salvador Masdéu

(Article publicat al butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró d'aquest Nadal).
 L’any 2018 se celebrarà el centenari de la mort del gran figuraire Salvador Masdéu, (Barcelona 1864-1918) (1).
Com passa habitualment en el Món dels nostres autors, d’ell en coneixem ben poques coses. Sembla ser que el seu pare ja feia figures de pessebre de motlle molt senzilles i de poca qualitat. Tenim constància que va ser deixeble predilecte (2) del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902) (3) de qui va seguir l’estela historicista tant pròpia de l’època.
Salvador Masdéu va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motllos tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls profans, sovint es confonen amb peces úniques.
L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans, i el caient de les pellisses de pell que acabava a palillo, junt a l’aire i el posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. Tanmateix la delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors i un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties llur treball, el costum que tenia de pintar uns cordills als sarrons i un tap a la carbassa que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats no s’observen només en les figures de formats grans, tanmateix a les més petites de 10 – 12 cm, en té la mateixa cura.
De la seva obra es conserven diverses peces a col·leccions públiques i privades, essent especialment boniques les dels Reis en camí que es conserven al Museu Etnològic de Barcelona, i que durant molts anys han estat erròniament atribuïdes a Martí Castells i Martí (Barcelona 1915-1995) (4)
Capítol apart es mereix parlar dels seus motlles, que ja de per si són unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva lletra i dates. Actualment en té cura l’ Antoni Pruna i Dangla (Mataró, 1953) (5) , qui fou deixeble de Lluis Carratalà i Vila (1895-1991) (6) .
Lluis Carratalà els va adquirir a un senyor anomenat Marcé (7) , que tot i la coincidència amb el cognom, no té res a veure amb el figuraire Bartomeu Marcé i Reixach (1875-1964) (8) . Sembla ser que el senyor Marcé els va comprar amb la intenció de reproduir figures, però donada la complexitat dels motllos aviat va desistir.
De fet, els motllos de Masdéu son un trencaclosques extraordinaris, que requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, doncs alguns d’ells, estan formats per més de 20 peces.
Lluis Carratalà va emprar els motllos de Masdéu per a fer-ne algunes reproduccions, (9) que es difereixen principalment pel pintat. També els va aprofitar per a complementar la seva pròpia obra, principalment utilitzant el bestiari de Masdéu o bé els escuts i ornaments.
Val a dir que quan Lluis Carratalà emprava els motlles ho feia amb gran respecte a l’obra de Masdéu. A causa d’una inundació, Carratalà en va perdre un munt, tot i així, se’n varen poder conservar forces.
L’obra de Masdéu, com la de tants figuraires notables, va ser extensament copiada, però la qualitat d’aquestes còpies és molt menor. Tanmateix, el fill de Salvador Masdéu (10) va reproduir alguns dels motllos, però sense la qualitat i destresa del seu pare.

Antoni Dorda i Ventura
Col·lectiu El Bou i la Mula
Mataró, 16 d’octubre de 2017



(1) Amades, Joan 1946 (Ed Revisada) Dressaire, Albert. Roma , Josefina.Serés, Antoni. El Pessebre Barcelona Arola Editors Pg. 231
(2) Garrut, Josep Mº. 1957. Viatge a l’ entorn del meu Pessebre. Barcelona. Editorial Selecta. Pag. 97
(2) Caballé y Clos, Tomás. El belen catalán, espejo del belén mundial. 1951. Barcelona. Editorial Freixinet. Pag. 192
(3) Els pessebres al Monestir: Domènec Talarn. 1997 Inst. De Cultura Ajuntament de Barcelona. Editorial. Altafulla
(4)Els pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. 1998 Inst De Cultura Ajuntament de Barcelona. Editorial Altafulla
(5) Dresaire Gaudí, Albert. Montlló Bolart, Jordi. Les nostres figures de pessebre . 2010 Edi. C. Laietana/Ass. Pessebristes Mataró
(6) (9) Benavent Vallès, Enric. 2011. Lluís Carratalà., escultor noucentista de pessebres. Edita El Bou i la Mula.
(7)Segons informació oral obtinguda del Sr Antoni Pruna Dangla
(8) Montlló Bolart, Jordi. Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic del pessebre a Catalunya. Museu Arxiu de Llavaneres. Catàlec exposició
(10) Ràfols. Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137
Altres referències:
-El pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma

14 de desembre de 2017

EL PESSEBRE DE TAIZÉ

Reprodueixo una nota de l'Albert Soler, amic i en ocasions col.laborador del nostre Col.lectiu, on ens explica el pessebre que han instal.lat a la comunitat de Taizé. L'ha fet, entre d'altres, el seu fill Bernat que ja en diverses ocasions ens ha mostrat pessebres amb clar contingut social.

"Aquest és el pessebre de Taizé d'enguany, que es va completant a mida que avança l'Advent. Representa un camp de refugiats del Sudan del Sud; des de fa mesos, a Taizé, hi viu acollit un grup de refugiats sudanesos musulmans i per això els l'han dedicat. El pessebre és obra del Bernat i d'un altre dels germans joves."







13 de desembre de 2017

Pessebres en moviment al Guinardó



Com cada any el pessebrista Jordi Pallí obre el seu taller per a exposar els seus pessebres en moviment i altres novetats diverses.

Una nova ocasió per a gaudir d'uns pessebres ben especials que ja han esdevinguts una tradició al barri del Guinardó de Barcelona.






12 de desembre de 2017

OLOT, músics de pessebre

Malgrat que la mostra de pessebres d'Olot no està en un bon moment sempre val la pena el viatge a Olot per veure pessebres i figures.

Aquest any a la Casa Trinxeria , a més del conegut pessebre hi ha una petita exposició de figures de músics del pessebre. A mi m'ha agradat molt i és una mostra més de la riquesa que hi ha aldarrere de les senzilles figuretes.












11 de desembre de 2017

PESSEBRE SOCIAL A TVE

Divendres el programa Ara i aquí del canal català de TVE  va dedicar una estona a parlar dels pessebres socials.

Una oportunitat única per explicar les moitivacions d'aquesta línia de treball. Podeu veure el fragment del programa en aquest enllaç: Ara i Aquí. PESSEBRE SOCIAL






10 de desembre de 2017

Amadeu Anglada

De visita a Olot he gaudit novament amb les figures d Amadeu Anglada. Les seves creacions, inevitablement influïdes per Josep Traité, aporten un ventall de personatges autòctons per als nostres pessebres.

Figures atramuntanades de la pagesia catalana, escenes de la vida rural, grups familiars...una delícia que podeu contemplar al seu web http://amadeuanglada.com




9 de desembre de 2017

Joguines de pessebre



Ahir, pel carrer, vaig captar aquesta conversa: anaven un pare, una mare i una nena; el pare li diu a la seva nena petita que portava un pessebre de joguina a les mans: "per fi tenim un pessebre! m'ha costat tres anys convèncer la teva mare, ella no volia, però ara ja està ja el tenim".

Quan jo era petit no hi havia pessebres de joguina. Simplement hi havia el pessebre de casa i jugàvem amb ell. Què ha passat? Com és que hi ha en el mercat diverses cases de joguines que fan el pessebre especialment pensat per jugar?

Hi ha una cosa clara, el pessebre forma part de l'escenari de moltes famílies d'una manera o d'una altra. Per a alguns és un "altar doméstic", com he llegit recentment, per a d'altres és una tradició que lliga amb el passat, per a d'altres és un mite que cal rememorar, d'altres potser ni es plantegen per què el fan, i com en el cas que ens ocupava, per a molts és una joguina del Nadal.

Celebro que hi hagi pessebres de joguina que ajudin a recordar, de la manera que sigui, el relat del naixement de Jesús. Com a cultura no ens podem permetre el luxe de que els nostres mites d'origen, que les nostres històries fundacionals desapareguin. El naixement de Jesús, és certament un relat religiós, però és molt més que això.



8 de desembre de 2017

Pessebres del món


Aquest Nadal el Grup pessebrista de Castellar del Vallès ens ofereix una altra exposició singular en la que a més del tema pessebrístic hi ha un centre d'interès afegit. La 67ena exposició d'aquesta entitat ofereix el teme Pessebres del món.


A la sala de baix es podran veure una quinzena de diorames en els que les escenes bíbliques s'ambienten en diversos indrets del planeta i a la sala de dalt una exposició de figures de diferents països comparteix espai amb una retrospectiva d'homenatge a Joan Maria Garsot.


7 de desembre de 2017

6 de desembre de 2017

PESSEBRE SOCIAL: Els manters reben l'anunci de l'àngel

Foto: Cesc Benavent

Enguany he dedicat el meu pessebre social que s'exposa al Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, als manters.


He fet un paral·lelisme entre els pastors, classe menyspreada per la societat jueva d'aquella època, amb els manters senegalesos, que viuen al marge de la nostra opulenta societat.

El soterrani de la Plaça de Catalunya, lloc de trànsit per a uns i de refugi per a ells és l'escenari on un àngel (una estàtua humana de les de la Rambla; se'ls apareix per donar-los una bona nova.
Les figures són de Lupe Soto, amiga gallega i de gran sensibilitat.

Foto: Cesc Benavent

5 de desembre de 2017

LLIBRE: La Navidad en España en el siglo XIX

L'any passat va publicar-se el llibre "La Navidad en España en el siglo XIX" escrit per Àngel Peña Martín, de Zamora i director de la Revista Belén de Madrid, recentment doctorat amb una tesi sobre imatges del Nen Jesús.

El llibre és un dels fruits de la immensa tasca de recopilar i estudiar el pessebre que fa anys està portant a terme l'Àngel. És una delícia documental i molt ben il.lustrat. Un llibre de referència, sens dubte per als que ens agrada estudiar el pessebre. 

Peña Martín promou, a més, exposicions interessantíssimes sobre pessebres i sobre el Nadal.

Enhorabona per tota aquesta feina. 

Es pot adquirir aquí.

30 de novembre de 2017

LA GENERALITAT ES FA RESSÒ DE LES DUES TESIS QUE EL BOU I LA MULA HA PRESENTAT AQUEST ANY


Per llegir-ho bé, cliqueu:

Etnologia.cat

Els dubtes de Francisco Sánchez de las Brozas

Quan arriba el Nadal les notícies sobre el pessebre es multipliquen. A vegades en surten de ben curioses i amb cert grau de sensacionalisme com aquesta dedicada a Francisco Sánchez de las Brozas, el brocense. Us deixo l'article que ha sortit sobre el tema:

http://blogs.publico.es/strambotic/2016/01/belen-broncense/


29 de novembre de 2017

Cicle de conferències: Nadal al Museu Municipal de Cabrils





El col·lectiu de recerca internacional sobre pessebrisme, El Bou i la Mula, ens oferirà tres conferències amb imatges de temàtica nadalenca.

Data: 16 de desembre 2017.

Nadal a cel obert: La fira de Santa LlúciaPel Dr. Jordi Montlló, president de l'entitat de recerca, El Bou i la Mula.


Foto muntatge: Jordi Montlló. El Bou i la Mula


Hora: les 7 del vespre.

S’oferirà als assistents el llibre “Lluís Carratalà, escultor Noucentista de pessebres” d’Enric Benavent Vallès, amb fotografies de Jordi Montlló Bolart.




Data: 13 de gener 2018

El pessebre, la història cap per avall.
Per Albert Dressaire Gaudí, membre fundador del col·lectiu de recerca sobre el pessebrisme, El Bou i la Mula.

Pessebre d'Arlette Bertteló. Saintes Maries de la Mer, Provença 



Hora: 7 del vespre.

Data: 3 de febrer 2018.

Mare de Déu de la Candelera, segon dia de febrer; Sant Blai a tres, endivina quin mes és?
A càrrec de la Dra. Josefina Roma, membre fundador de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia. 



Hora: a les 7 del vespre. 

I per celebrar la Candelera, com a tancament del cicle nadalenc, el museu oferirà als assistents un tast de crêpes “fetes maison” acompanyades  d’una copeta de garnatxa.


26 de novembre de 2017

NADALA 2017 DE LA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ




La inauguració es va fer el dimecres 22 de novembre amb la presència de Rosa Maria Malet, la directora sortint, el nou director Marko Daniel, i l'autor de la Nadala, Josep Mañà, amic i col·laborador del Col·lectiu El Bou i la Mula. 

Josep Mañà és professor de l'Escola Massana de Barcelona i  estudiós incansable de l'art, el disseny i l'etnografia. L'any 2009 ens va oferir una magnífica exposició amb catàleg inclòs: "Fent camí per la molsa. Les figures del pessebre popular", juntament amb la Isabel Banal.

Nadala 2017 de Josep Mañà. Foto de l'autor.


Detall de la Nadala de Josep Mañà durant el muntatge. Foto de l'autor.

24 de novembre de 2017

CONFERÈNCIA. La Fira de Santa Llúcia

El dijous 14 de desembre en Jordi Montlló presentarà la conferència:

DECONSTRUCCIÓ DE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA: 
D'UN PASSAT BRILLANT A UN FUTUR INCERT, 

resulat de la seva tesi doctoral recentment defensada a la UB.

L'acte tindrà lloc a les 20h del dijous 14 de desembre a la Casa dels Entremesos de Barcelona


10 de novembre de 2017

La batalla del pessebre

S'acaba de publicar el número d'enguany de la revista BELÉN, que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid. I, tal com ja va passar l'any passat, hi podem trobar col·laboracions de membres d'El Bou i la Mula.

En aquesta ocasió és en Jordi Montlló qui escriu un molt bon article que porta per títol La batalla del pesebre en Cataluña. Es tracta d'un relat de la polèmica que va néixer el segle passat a Catalunya sobre com ha de ser un pessebre, i que es va iniciar amb la publicació, l'any 1947, del llibre Art pessebrístic, del pare Basili de Rubí.

En la revista hi ha altres articles interessants. Si voleu llegir el d'en Jordi, us l'adjuntem en aquest post.






La batalla del pessebre

28 de setembre de 2017

Centres d'Estudis de Parla Catalana


Davant dels fets succeïts aquesta darrera setmana a Catalunya que posen en joc drets i llibertats fonamentals de la societat catalana, en el seu afany de decidir lliurament el seu futur en el referèndum del 1 d'octubre, des de la junta directiva de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana us fem arribar el manifest del Consell de l'Associacionisme Cultural aprovat per unanimitat el dia 23 per totes les federacions d'associacions integrades en el mateix, entre les quals la CCEPC.


Ens fem nostre l'expressió del seu contingut tenint present, a més a més, la força representativa que inclou, amb milers d'entitats i els centenars de milers d'associats que hi ha al darrera.
És en aquest sentit que expressem el nostre total suport a les institucions catalanes, amb les quals en els darrers anys hem treballat contínuament colze a colze.

Us demanem que el trameteu als vostres associats/associades, que el feu públic en els actes que organitzeu i que en feu difusió per tots els mitjans que tingueu a l'abast.

Junta directiva
Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana

18 de juliol de 2017

TESI DOCTORAL SOBRE LA FIRA DE SANTA LLÚCIA


Avui, el nostre company, i president de l'entitat, Jordi Montlló, ha defensat la seva tesi doctoral "La fira de santa Llúcia de Barcelona: la primera fira de pessebres documentada (1786-2012)", dirigida per la Dra. Josefina Roma, a la facultat d'Antropologia de la UB.

Es tracta del primer estudi etnogràfic que s'ha fet mai sobre la Fira de santa Llúcia, fruit d'una recerca exhaustiva d'arxius, hemeroteques i de més de 70 entrevistes a firaires i d'altres persones vinculades amb la Fira.

La recerca, tot i que abasta des de 1786 fins a l'actualitat, posa de manifest l'evolució del pessebrisme a la Barcelona de principis del segle XX. El corrent pessebrista més historicista i moralitzant promogut per l'Associació de Barcelona de 1921 creixia en paral·lel a persones i institucions que vetllaven per la recerca sobre pessebrisme de d'una vessant antropològica. Montlló afirma que l'associacionisme pessebrista que es desenvolupa  a partir dels anys 20 va matar el paisatge popular dels pessebres.

A la tesi es posa en evidència com la presència a la Fira de santa Llúcia de Barcelona té una component familiar, els drets de les parades passen de generació en generació. Aquesta transmissió, però no va en paral·lel a un traspas dels coneixements, del saber fer dels artesans. Això fa que en l'actualitat mols dels qui regenten les parades no se saben fer les figures i esdevenen simples comerciants de compravenda de figures. Montlló acaba la seva tesi lamentant-se d'això i afirmant que el que durant anys ha estat un lloc antropològic per excel·lència pot acabar esdevenint un no-lloc (en terminologia d'Augé) i que amb els anys només se'n conservi el nom.

El tribunal, que s'ha desfet en elogis per la gran quantitat de treball rigorós que hi ha al darrere de la tesi, li ha concedit la màxima qualificació. Tots han posat l'accent en la gran quantitat de recerques possibles que obre aquesta tesi i l'han animat a publicar-la i a seguir investigant sobre el tema.

Val a dir que el passat mes de gener ja es va defensar una altra tesi doctoral al voltant del món del pessebre, en aquell cas a càrrec del nostre company Enric Benavent.

Felicitats Dr. Montlló!

El Dr. Montlló, amb la seva directora Dra. Roma i els membres del tribunal

Moments de concentració abans d'iniciar la defensa